La rosa
(Joana Raspall)

Per fer duradora la gràcia al jardí,
atura la mà!
No cullis la rosa!
La que ara es desclosa
mai més pot florir.



Plou i fa lluna
(Antoni Moll i Camps)

Plou i fa lluna. Quina nit més bella!
Un estel fredolic tremola i brilla,
entre núvols amables, cotonosos,
com una testa d’infantó rosseja
en son bressol, entre bolquims d’armini.
Davalla l’aigua clara de les teules
com devessalls d’argent. Plou i fa lluna.



Oroneta
(Celdoni Fonoll)

L'oroneta matinera,
sigui estiu o primavera,
per llevar-se el sol no espera,
i refila, refilera,
al fil de la llum primera.





Passerell
(Celdoni Fonoll)

"Txo-txo-txoc", el passerell
-si és marcenc té el pit vermell-
volant de pla o de gairell
llança al cel un cant molt bell.
I, tot i ser passerell,
mai no ha estat un passerell.




Lluer
(Celdoni Fonoll)

"Tuit, tuit", al gener
es plany el lluer,
mansoi, cançoner,
tendre i tafaner.








Cucut
(Celdoni Fonoll)


Gandul, el cucut,
paràsit barrut,
polsa amb lentitud
el seu vell llaüt
minut a minut
com esmaperdut,
sol, eixut, fotut.








Pardal
(Celdoni Fonoll)

Saltironejant
de bon matí,
dalt de la teulada
xerra el teuladí.
Veu distorsionada
casolà tragí,
"Jau, ja! Jau i gira't!"
proclama sense fi.
No seràs pas tu,
noctàmbul fadrí,
qui la xerrameca
gosi contradir.







Cançó del cavaller Sant Jordi
(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)

Damunt el cel veig un drac
brodat de foc,
un drac que guarda una jove
en estrany lloc.
Sos cabells creixen i creixen
per dins l'espai.
El drac no la deixa viure,
ni ara ni mai.
La jove porta un vestit
color de nard;
sobre la tela, pintades,
tres flors de card.
A la punta dels cabells
llenques de lluna
resplendeixen dins la nit
una per una.
Ben de pressa que la cerca
dins la gran vall
un jovençà valerós
en un cavall.
Travessa els llargs sementers,
la nit fa por,
una por fonda que crema
l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,
alerta al drac,
que s'amaga rere els núvols
ran d'aquest llac.
-No temeu, estelets, no,
no temeu ara,
que jo no tenc gens de por,
vull dar la cara.
El drac enfurit bramula,
treu foc pel nas,
cent llamps forcats resplendeixen
sota el seu pas.

-Cavaller, cavalleret,
ai, si t'aplega,
ja pots fer valent l'escut,
que el drac ofega!
-No temeu, que dins les mans
tenc una daga.
Ran d'aquest tall esmolat,
la mort s'hi amaga.
-Cavaller, cavalleret,
vés-te'n a casa.
-A casa, no hi vull anar
sense la dama.
A casa, no m'hi envieu,
que ella em reclama.
El cavaller, tan ardit,
entrà en batalla,
-el drac treia pels queixals
foc i metralla.
Res no atura aquell guerrer.
Les espasades
sobre el coll de l'enemic
cauen fiblades.
I el firmament s'omple de sang,
roja és la nit;
roses enceses que esclaten
talment un crit.
Sobre la fosca dels parpres
el drac és mort.
Quan repiquin les campanes
que toquin fort.
Que repiquin nit i dia
que és bon treball.
Pels sementers de la fosca
corre el cavall.



SANT JORDI I LA PRINCESA(M. Roser Algué)

Una princeseta plora
a la vora d’una cova,perquè l’ha espantatun drac malcarat.
Pel cel ve volantamb un cavall blancJordi, un cavaller,que lluita molt bé.
El drac, que és de pega,deixa la princesa,que havia espantatamb la boca encesa.
En Jordi cull una rosa...

La princesa ja no plora.



La llegenda(Isabel Barriel)
La princesa amb sa cortcontemplava les muralles,i en caure el dia reclamà balls i rondalles,doncs la jove, pobreta, s'avorria. Li portaren mags,arribaren titellairesperò la millor diversióera contemplar els firaires. Cridaven mercaderiesmentre reien i bevien,i oferien manuscritsa un poble analfabetque no escrivia ni llegia. La princesa sobiranainstaurà, en veure el panorama,una diada aquella anyadadedicada als llibres i sa volada. Inventà inflamadala llegenda encara ara explicadad'un cavaller valentque rescatava a una gran damade les urpes enverinadespropietat d'un drac ardent. El poble tenia curiositati aprenia, les lletres aprenia...I és aquesta l'autèntica i veraç
història d'aquesta festa bibliogran.



ABRIL D'ENAMORAT(Pere Quart)
Passeig de Gràcia amunt
amb el llibre i la rosa,
avança somrient,
abril endins,
la Núria, la Núria,
primavera meva!
Potser plou i fa sol
i el cavaller invisible
cavalca un núvol d'or
muntanya endalt.
Sant Jordi, Sant Jordi,
primavera nostra!
Passeig de Gràcia amunt,
la Núria!
Cavalca un núvol d'or,
Sant Jordi!



EL CAVALLER
(Jaume Roig)

Lo cavallerJordi guerrercuida avançarper defensardel rei la fillaon era el dractal premi n'hac:molt poc aprèsell ne fou prese fort batut;dins en Barutfou escorxat
per mig serrat.




Poema per fer dormir un drac(Isabel Barriel)
Tots els esbarzers bressolaven al matí
un ou gegant amb closca d'or i platí.

A migdia l'ou s'obria
i un drac petit naixia.
Una rosa roja se'l mirà
i la flaire d'abril li regalà
mentre el drac s'adormia:
l'aroma floral l'embadalia.

Somià el drac
que la rosa li oferia
cada pètal si obeïa
una veu ancestral
que li manava sigilosa
treure foc pels queixals
i ser ferotge cada any un dia.



Festa lletrada
(Isabel Barriel)

Tot l'any esperant la festa lletrada,
tot l'any recordant la Diada.
Cada abril se'ns acosta,
vestida d'aromes i flaires de gala.
Cada abril se'ns acosta,
màgia de lletra que estrena lectors
per sacsejar la mirada
i omplir el temps de goig.



La rosa vermella
(Isabel Barriel)

Avui és Sant Jordi
busco espigues d’ordi;
el cavaller mor el drac
i el fica dins d’un sac.

Entre l’ordi una rosa
de tija verdosa,
punxes com anells
i pètals vermells.

El cavaller a la princesa
li vol regalar
la rosa vermella
tan sols per a ella.



La lluna blava
(Olga Xirinacs)


La lluna venia, la lluna rodava,
la lluna d’avui serà lluna blava:
la lluna fa el ple, segona vegada.
Desembre lunar, desembre s’acaba,
un any que se’n va i un altre fa entrada:
la vida també comença manyaga,
però quan es fon no hi ha retornada.
La lluna, que ho veu, fa trista la cara.




Poema de juny(Olga Xirinacs) Poema del mes de juny,tot groc de sol i de blat,lliris florits a muntanya,les platges de bat a bat.Quina llum el mes de juny,aspra i dolça, encesa i claramil fogueres dalt dels cims
es miren a la mar blava.



Els llibres(Joana Raspall)
Arrenglerats
en els prestatges
semblen soldats
o personatges
tots enrampats.
Si en prens algun
veuràs que són
una altra cosa.
Dintre la mà
seran un món
que es badarà
com una rosa.

El pi
(Andreu Galan i Martí)Sóc un pi de llarga brancamolt amic dels meus amics;no hi ha ocell que mai no estigaajocat damunt de mi. Faig olor de primaverai d'estiu si molt convé;la tardor és ma fal·leracar l'hivern ja diu que ve. La muntanya a mi m'estimaperquè sempre estic content,tant si el dia es despentinacom si bufa un fort ponent. Tinc pinyetes a desdiriorenetes despistadesque sovint em fan patirperquè fan animalades. "Xiu-xiu-piu", diuen a crittot piulant esperitadescom si no els tinguera dit¡que han de ser més "ocellades"! –¿No veieu que amb tant de critno feu més que rebombori?Feu bondat a dins del niuo ens fotran fora del barri!


SEMPRE QUE VEIG LA MAR(Cèlia Viñas )
I sempre que veig la mar
sento que a l’esquena m’hi neixcom una cua de peixempeltada de volar.
I sempre que veig la mar
la pell s’escata salada,
i la trena pentinada
verda d’algues, es desfà.

I sempre que veig la mar
ma veu de fonoll marí
al coll clava el volantí,
i ja no puc més cantar.

Diria quan veig la mar
que a les prades de la mar
els crancs em mengen els ulls,
mes el cor saupa xalest.







LA MAR(Joan Alegret)

Ets noia trèmula
i vella reganyosa:
cantes o brames.
Mirall immens en calma
o irosa galopada.







DAMUNT MON VAIXELL(Joan Salvat-Papasseit)

Damunt mon vaixell
l’arc de Sant Martí
com un gran cinyell.
Totes les sirenes
engronxant-se en ell.








EL CIRERER
(Helena Calafell Muñoz-Castanyer)


Caminant per la plana
he vist un cirerer.
Els cabells em tapaven la cara
amb un vent lleuger.
Era petit,
no tenia ni una fulla.
Les flors amb el vent
li relliscaven dels braços suaument.
Jo em preguntava si cireres vermelles en faria
en aquell paisatge sec i planer.
Jo pensava en les cireres
i en el bon temps vinent.
Boles de foc
que brillen amb la llum de ponent
seductores per fora
i per dins consistents.
Penjades me les imagino
i amb delit espero que arribi l’estiu
per veure el cirerer
d’un vermell viu.



CANÇÓ D'ABRIL


Hi tornarem al sol-solet!
Tira el braser per la finestra,
llença la capa i el barret!
Que vingui el sol com una festa
i ja no vull sentir més fred.
Oh, quin airet!
Ja les paraules prenen ales
i no cal dir-les sota veu,
que en pensament tinc mar i cales
i cama nua fins al peu.
Adéu, mimoses i nadales:
clavells veureu.
Fugi l'hivern, fugi la por.
Morir? Quan no s'arrisca gaire.
Hem de sortir d'aquest racó,
-deixem-hi el pec i el rondinaire:
sortim a l'aire germinal
amb ulls d'infant, que miren alt.
(Clementina Arderiu)




SI JO FOS PESCADOR

Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:

els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:
i en faria fanals
per a prendre'n de nous.
(Joan Salvat-Papasseit)




EL TIGRE

Ja heu sentit parlar del tigre,
un nom que, tot sol, fa por
si el vèieu per una escletxa,
cauríeu de tremolor.

Amb un mirar que esgarrifa
i un poc més gran que el lleó,
sense crinera d'artista,
ratllat de negre pertot,

veu que tanmateix arriben
tres dels millors caçadors.
Mal que el tigre sia tigre,
va dient anguniós:

-Caçadors vénen amb armes,
amb armes d'horribles sons!
Jo que havent cruspit deu homes
sostenia que era bons!
(Josep Carner)




L'ELEFANT

De la trompa grisa
canons acerats,
de les quatre potes
pilars de palau,
popular bandera
de l'orella gran,
de la pell gruixuda
galtes d'advocat,
dels ullals de vori
torres de pedant.
(Pere Quart)




LA TARDOR

Ja no sóc, ja no tinc,
ja no vull ni voldria.
Què no sóc? Què no tinc?
Què no vull ni voldria?
Una cosa que el temps
inclement em prenia.
Si no sóc i no tinc
tal com era i tenia,
per orgull no ho demano
no ho prendria.
(Clementina Arderiu)




EL CAMELL

Era un camell seriós,
completament amargat
pel seu perfil sinuós,
no d'un gep, sinó de dos,
amb què venia dotat.

Fins que un camell molt més vell,
i sense llana al clatell,
li va dir: "No en passis pena.
Fes com jo, que tot això,
tant si és bo com si no és bo,
m'ho tiro tot a l'esquena."
(Enric Larreula)




GIRONA A LA TARDOR

Sota del pont camina l'aigua trista,
és l'aigua de la pluja de Tots Sants;
el cel és malva i rosa i ametista,
hi ha un or de fulles pels camins forans.

La Seu dreça la pàl·lida harmonia
de pedra grisa vers el cel llunyà,
i l'Àngel guaita la caputxa pia
de Sant Feliu una miqueta enllà.

Sota les voltes, la ciutat encesa,
és estrident de riures i fanals,
i cenyida de fosca la Devesa,
dreça milers de branques immortals.

Fa una boira que sembla un vel de fada,
sonen el clarinet i el tamborí...
I el cor, com una nit molt erstrellada,
espera l'hora d'estimar i llanguir.
(Josep Maria de Segarra)




Tirallonga de monosíl·labs

Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.
I un poc de pau.
Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.
I un xic de niu.
Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.
I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.
Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.
I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.
I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.
Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.
I un xic de gos.
I un poc de gas.
Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.
Un poc de lloc.
I un poc de joc
-tres reis, dos nous.
I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.
Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.
Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.
I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.
I d'art. I d'or.
Un poc de peix.
I un poc de greix.
I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.
Un xic de flam
i un poc de gel.
Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.
I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.
I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.
I un poc de mar
i un xic de port.
I un poc de llor.
Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.
Un poc de lluc
i un xic de suc.
I un poc de porc.
I un xic de parc.
Un poc de gust
i un xic de rang.
I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.
Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple?
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.
I a més, què vull?
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món.
I un poc de sort.
I un poc de mort.
I un poc de Vós.
Ei, si pot ser.

(Joan Oliver)



L'ametller

A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!

Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
però en tens tota l'alegria.

(Joan Maragall)




La bicicleta

Jo tinc una “bici”
pintada de nou.
Quan vull s'està quieta
i quan vull es mou.

Avui no vol córrer
i no sé per què;
l'he greixada amb oli
d'un setrill sencer!
Amb draps de camussa
tota l'he eixugat,
i ja un cop polida
així ha rondinat:
M'ha dit: - Estic prima;
no em tractes prou bé.
- Si tu ets la més ferma
de tot el carrer!
- Mira quines rodes
té aquella d'allà!
- Parles d'una moto!
No et pots comparar!

(Joana Raspall)


MARE, SI FOS MARINER

Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca;
El vent fóra un crit de goig,
la vela, coloma blanca,
el cor, d'un blau com d'encís
i els ulls, d'un verd d'esperança.
Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca.
Us faria adéu al port,
un adéu ple d'enyorança,
entre l'escàlem i el pit
me'n duria el goig de l'aire,
la verdor fina dels pins,
la llum de les vinyes clares...
Mare, si fos mariner,
tot sol amb la meva barca
iria a cercar l'amor
per ports i cales llunyanes,
gallardet a dalt del pal
perquè encaminés la passa,
i olor de fonoll marí
entre el meu pit i l'escàlem.
L'amor seria molt lluny,
si en caldrien de jornades!;
De nits guaitaria el cel,
de dies, la mar tan blava;
Veuria passar vaixells
vinguts de terres estranyes.
-Doncs on aneu, mariner,
tot sol amb la vostra barca?
-Cerco l'amor, que bé prou
sé com m'espera i demana.
Cerco l'amor, ai companys!,
per’xò m'empeny l'esperança.
mare, si fos mariner,
iria amb la meva barca
cercant amb delit l'amor
per mars de somni i rondalla.

L'amor seria al seu port
esperant-me, tota blanca.
La vela, de lluny alluny,
cridaria l'arribada
i el vent desfaria en llum
les trenes d'or de la tarda.
-Amor -li diria jo-,
guaita la mar, ampla i clara:
ella m'ha dut al teu port,
ella ens farà companya;
el camí de retornar
serà un petó que s'allarga,
jo llegiré en els teus ulls
tot el que espero i em manca
i el viu del cor serà fresc
com una rosa que es bada.
Tornarem al mateix port
d'on vaig sortir per trobar-te;
Hi tornarem llavimuts
un dia en caient la tarda;
Tu tindràs el cabell pur,
jo, la pell un xic colrada,
i el nostre retorn, el gust
d'una música llunyana.

Mare, si fos mariner,
tot sol amb la meva barca,
iria a cercar l'amor
per mars de somni i rondalla.


(Miquel Martí i Pol)